Dos estudiants de la UPC inventen una cadira de rodes “low cost”
Sabies que segons l’Organització Mundial de la Salut uns 70 milions de persones a tot el món necessiten cadira de rodes? I que al 15% no li és possible comprar una? Sabies que la meitat de les persones amb discapacitat de l’Índia han de arrossegar-se al no tenir una cadira? Doncs bé, aquestes realitats no han passat desapercebudes per Bernat Vila i Adrià Sallés, dos estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Amb 23 i 24 anys han ideat una cadira de rodes “low cost” dirigida a les persones amb mobilitat reduïda dels països més desfavorits.
La cadira, hereva de la cultura del “fes-ho tu mateix” rep el nom de Do it yourself Wheelchair. És el resultat d’un treball de fi de grau tutelat pel professor Tomeu Ventyol, de l’Escola Superior d’Enginyeria Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT). Construïda inicialment a partir de tubs de PVC i amb rodes de bicicleta i de carret de supemercat pot muntar-se i desmuntar-se en tan sols 15 minuts. A més està pensada per adaptar-se als materials presents a les diferents regions del nostre planeta com, per exemple, el bambú. Els seus creadors indiquen que està concebuda per a ser muntada per les persones pròximes a l’usuari final.
La finalitat del projecte no és el lucre, sinó facilitar la vida d’aquells que més ho necessiten. Per això, Bernat i Adrián han decidit no patentar el resultat del seu treball. La seva idea és que el manual de muntatge i instruccions de l’Do it yourself Wheelchair arribi a tots els racons del món. Així, qualsevol persona amb discapacitat motriu podrà disposar d’una cadira de rodes i, per tant, d’una millora en les seves condicions de vida a partir dels materials de què disposi.
En principi, la cadira de rodes “low cost” comptarà amb dues talles, un estàndard i una altra per a nens, amb una vida útil d’entre 3 i 5 anys. El kit de muntatge inclou a més de les peces que conformen la cadira, les eines necessàries i alguns recanvis per si cal fer reparacions.
Ja són diverses les organitzacions que han mostrat el seu interès en el projecte d’aquests dos estudiants. Per exemple Creu Roja i la Fundació Esport Solidari Internacional han començat la seva col·laboració amb l’objectiu de començar a implantar-la al Senegal. I és que un treball de fi de grau no ha de ser ni avorrit ni inútil. Aquests dos estudiants són la mostra que des de ja des de la Universitat es pot canviar la vida de moltes persones.
